Un al·legat contra la violència i la crueltat

Considerada per molts com una de les majors novel·les espanyoles del segle XIX, i sens dubte la referència principal dins de l'amplíssima bibliografia d'Emilia Pardo Bazán, Los Pazos de Ulloa parla tant de la vida rural a Galícia com de la noblesa vinguda a menys.

El feminisme latent en l'obra es deu a la pròpia personalitat d'Emilia Pardo Bazán, primera dona catedràtica d'Universitat d'Espanya, primera dona sòcia de l'Ateneu de Madrid i de la SGAE, fundadora de revistes, novel·lista, seguidora de la novel·la naturalista, precedent del llenguatge de Valle Inclán; dramaturga, assagista, cronista cultural i de la política madrilenya en la premsa de la seua època, candidata a acadèmica de la RAE que no va ser triada per ser dona.

Aquesta versió teatral és un al·legat contra la violència i la crueltat, centrant-se en l'enfrontament entre el desig, la passió i l'amor, la violència rural del món caciquil i la cortesia i les bones maneres de la ciutat (Santiago de Compostel·la). Per l'obra desfilen un cacic, un cureta amb passions contingudes, una dona enamorada?