Després de 30 anys ininterromputs d'èxit 'La mujer de negro' s'ha convertit en l'obra de teatre no musical més longeva, després de 'La Ratonera' d'Agatha Christie, en el West End londinenc. L'obra està basada en la novel·la homònima de Susan Hill i va ser adaptada per Stephen Mallatratt per a l'escena en 1987.

Amb més de 10 milions d'espectadors i produïda en 40 països 'La mujer de negro' conta la història d'Arthur Kipps, un advocat de mitjana edat que lloga un teatre i contracta a un actor professional perquè l'ajude a comptar un succés fantasmagòric i tràgic que li va succeir a ell i a la seua pròpia família i que mai ha pogut revelar a ningú. Amb l'ajuda de l'actor, dels decorats abandonats del teatre i de la imaginació -que és infinita i molt poderosa- van interpretant la història de Kipps fins a tal punt que el fantasmagòric de la història es fa real i els espectadors viuran una de les experiències més terrorífiques de tota la seua vida en un teatre. 

Com a novetat hem volgut potenciar la part conceptual de la funció amb l'escenografia i el vestuari. I dotar-ho de nous i màgics efectes que potencien el món del més enllà, amb l'il·lusionisme, la música i les projeccions, perquè els espectadors visquen una experiència immersiva de terror. Un gènere fascinant i atraient per al gran públic, tant en la literatura i la xicoteta o pantalla gran, però que poques vegades s'ha emportat al teatre. A més, el text connecta amb l'essència més animal de l'ésser humà, per tant és inevitable identificarse i, per això mateix, és una experiència única. Preparen els seus cinc sentits i estiguen alerta perquè sentiran la por...