La flauta màgica és sens dubte una de les creacions més enigmàtiques i fascinants de tot el repertori operístic. Representa la perfecció en la curta i genial carrera de Mozart, i la síntesi universal de gèneres músic-teatrals coneguts fins a la data: oratori, lirisme italià, òpera buffa, tradició folklòrica alemanya, vodevil, tot unit magistralment en un conte de fades que supera, com cap altra obra, les diferències ancestrals entre la música i el teatre.

Esta producció de "La Flauta Màgica" és una pura fantasia. Està lliurement inspirada en la sèrie Stargate SG1, amb una ambientació que fusiona l'antic Egipte amb elements de ciència-ficció.

L'escena està plena de personatges també fantàstics que pel mer fet de travessar el màgic llindar, recorren diferents èpoques: des de temps arcaics amb monstres prehistòrics a l'Edat mitjana, passant per l'art barroc fins a la contemporània a Mozart, i fins a un futur llunyà imaginari.

Sinopsi

El príncep Tamino és perseguit per una serp gegant, s'endinsa en el bosc tractant de fugir, però ha entrat en el regne de la Reina de la Nit sense saber-ho. Allí arribarà a un acord amb la reina per a tractar d'aconseguir la mà de la seua filla a canvi que l'allibere del segrest en la qual la té sotmesa Sarastro.

Tamino, acompanyat de l'oceller Papageno es disposarà a salvar a la seua estimada, no obstant això una vegada arribat al regne de Sarastro, s'adona que la realitat és una altra i decidix quedar-se allí al costat de la seua estimada i lluny de la reina. Per a quedar-se i pertànyer al temple dels savis, haurà de passar una sèrie de proves que aconseguirà superar.

Finalment els dos amants s'uniran per sempre mentres que la seua malvada mare serà derrotada definitivament.