La mineria s'entronca de manera profunda tant amb la història andalusa com amb la basca. Va transformar el territori, va obrir les portes de la modernitat i va promoure una relació entre pobles que va sorgir de la necessitat i la força de treball, encara que va acabar per influir en les respectives cultures. Hierro mostra la història d'una dona migrant andalusa en la conca minera de Gallarta. L'anunci d'una tragèdia, la conduïx a una voràgine de tristesa i desesperació, obligant-la a refugiar-se en el record. La pèrdua en una terra aliena pren centralitat en l'escena, fins que finalment fa front a la seua desgràcia, reivindicant-se com a dona empoderada en terra aliena, completa i autosuficient. Parlem de vida, de mort, de la necessitat d'abandonar la llar, d'integració, d'amor, del paper de les dones, de la pèrdua, del dolor, i de la superació de l'adversitat. Una obra poètica i emotiva que oscil·la entre el present i el passat, l'ara i el record, l'ací i l'allà. Una obra íntima, al mateix temps que universal.