Esperando a Godot és hui en dia més que una obra de teatre, un clàssic del segle XX. Forma part de la imaginació col·lectiva. La força, l'humor, la poesia, la tendresa, el dolor, la rialla que ens transmet esta obra, metàfora de la vulnerabilitat i el coratge del ser humà, seguixen vigents. El públic mereix veure representada esta meravella. Una obra que Beckett va definir com horriblement còmica. Dos amics, quasi germans, una estranya parella que mentres estan esperant, parlen, discutixen, juguen, es desafien, es reconcilien, s'amen, es repel·lixen. Arriba una altra estranya parella, encara més estranya, el joc es diversifica. Godot no arriba, però arriba el seu emissari. Dolls d'humanitat en personatges desemparats, errants, desacoblats, que ens recorden que el ser humà, inclús en situacions molt difícils, és capaç d'alçar-se o almenys com fa Estragón en el final de l'obra, de tornar-se a posar els pantalons, que, a falta de cinturó, es lliga amb una humil corda. Un espectacle fonamentat en la humanitat i comicitat dels seus sensacionals actors, en la paraula i l'espai, en la poesia i l'humor.

Accedeix ací a la descàrrega del dossier de l'espectácle Esperando a Godot.