Protagonitzada per José Sacristán 

Si l'escriptor Delibes em va ensenyar a mirar, el còmic Fernán-Gómez, a escoltar.

Durant uns quants anys vaig tindre el privilegi d'estar prop d'ell i escoltar-li.

Escoltar-li, entre altres, la història de Fernanda López, la rubia, la seua besàvia, de la qual va heretar el color de pèl i que era de Valdelaguna, un poble al costat de Chinchón, el meu. I de Carolina Gómez, costurera, l'àvia que va cuidar de la seua infància com Natividad López, ama de casa, va cuidar de la meua.

Intercanviarem i compartirem coincidències en altres tantes històries. Històries de supervivència, d'absències, pors, esperances, somnis: de llibertat, d?arribar a ser algú, de ser per què no? Jackie Cooper, el de L'illa del tresor, i també escriptor de novel·les de Salgari.

Ferm, orgullosament resolta en la seua melancolia, sonava la veu de Fernando en recordar aquells temps, en recordar-se.

Ressons de Baroja, Galdós, Barea... rondaven per aquella memòria.

També, a través de la de Fernando, se m'antullaven les veus de la seua àvia i de la meua, la llunyana de Carola, la seua mare, la de María, la criada analfabeta aficionada a la poesia, la de Florentina i el "joder qué piernas" del seu nuvi.

La veu del xiquet somiador, la del meritori amb el seu grapat de castanyes somalles en la butxaca, la del jove enamorat i amb pressa, amb molta pressa...

Veus en una sola veu.

Confie que m'escolteu amb la mateixa o semblant emoció amb la qual jo li escoltava a ell, el net de la costurera, el fill de la còmica.

                                                                                  José Sacristán