FESTIVAL A LA TARDOR 2021

ORGANITZA: AJUNTAMENT DE TORRENT

Deixen-me dir-los alguna cosa: mai abandonaré al Lazarillo.

Cada vegada que el represente gaudisc especialment. Mai he deixat de connectar amb el públic d'una manera especial. La satisfacció del goig no es pot fingir i jo gaudisc de bo de bo amb aquesta obra. El Lazarillo i jo hem rebut molt més del que tots dos hem donat. La compensació afectiva i emocional és molt gran i l'alleujament i la tranquil·litat major. Aquesta criatura de ficció va nàixer amb un destí molt especial i per això segueix ací.

Com des del primer dia, sent un enorme privilegi en poder entregar la meua veu i el meu cos a aquesta joia de la literatura. Aquest ens del món imaginari podria canviar el món real perquè fa de la fam i la necessitat un art, la recicla en saviesa. Enfront del dolor tenim dos camins: la queixa o l'art. I amb ironia, part de l'estat del neci, camina per l'aprenentatge i aconsegueix la saviesa. El Lazarillo tracta de la marginació, la fam i la vivència dura de la infància. Els paral·lelismes entre el món de l'infant que acompanya al cec i la situació de tants xiquets del tercer món que moren d'inanició són òbvies. La història es repeteix una vegada i una altra. Com quasi sempre, aquesta situació és la conseqüència d'un món de desequilibris en el qual els béns estan descompensats. I naix de la falta de consciència davant el valor de la vida.

L'obra afronta un problema universal: hui també l'apetència actual es mou entorn de l'ambició i el poder. És com una metàfora que tothom entén, és un món, un pou de vida i significats que et condueixen. Naix en una època d'enormes desequilibris entre el món oficial de la Cort i el real, de fam. I abans igual que ara, no es pot ser feliç en un món desgraciat, perquè les vides maltractades tenen a veure amb la teua. Almenys jo no puc.

Per tot això, perquè Fernán Gómez va saber capturar l'ànima d'aquest murri, perquè m'apassiona recitar les seues aventures pels teatres; ací està aquest meravellós relat, primordial per a mi, com ho és servir la necessitat del públic a cada moment. Una necessitat que pot ser de diversió, d'esclariment, de relaxe, d'un silenci o d'un crit. A saber.

Rafael Álvarez, El Brujo